dimarts, 21 de desembre del 2010

ASSERTIVITAT ! Si no, no si, si si, i no, i si...



CONCEPCIÓ

L’ASSERTIVITAT, segons Ramona Montserrat Calderó (IES Torrevicens de Lleida) és la fermesa, la seguretat personal i la confiança en un mateix.
Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir sí, i dir “no” quan volem dir no.
És la llibertat de decidir, amb responsabilitat, allò que volem fer de la nostra vida.

Ser assertiu significa ser capaç d’expressar-se amb seguretat, sense haver de recórrer a subterfugis, comportaments passius, agressius o manipuladors.

Per tenir un comportament assertiu, primer cal tenir una bona autoestima.
Ser assertiu significa ser honest i congruent amb un mateix i amb els altres.

Comportar-se assertivament és fonamental per establir relacions positives, de respecte i de tolerància, en l’àmbit personal, familiar i professional.

Ser una persona assertiva implica:

  • Respectar i ser respectat pels altres
  • Reaccionar davant els esforços que fan els altres
  • Ser capaç de fer crítiques constructives, “aprofitables”, i no pas destructives
  • Temptejar a l’altre quan es troba irritat o abatut
  • Escoltar als altres perquè expressin les seves idees i sentiments
  • Tractar amb el món de forma còmoda


NO ES UNA BARETA MÀGICA
que resol tots els problemes però si l’apliquem amb constància ens sentirem satisfets amb nosaltres mateixos per com afrontem les situacions.

Una persona assertiva diu: Em sento malament quan em critiques
Una no assertiva diu: Em fas sentir malament quan em critiques...

Cal “demanar” el que es vol,

en lloc d’esperar i després queixar-se per no haver-ho aconseguit !


TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ

Com actuar davant d'imposicions morals i les crítiques:

* Us animo a visitar l'enllaç anterior perquè l'autora, per mitjà d'exemples, exposa maneres d'actuar quan ens trobem amb tals situacions (rebutjar peticions, temptació...). La informació també es pot trobar en castellà, per mitjà d'una web de la qual sembla que l'autora n'extreu idees i informació.

Aquí us adjunto les tècniques d'assertivitat que l'autora exposa:

    • La tècnica del disc ratllat ( aprendre a dir que no )

Quan per exemple ens volen vendre certa cosa que no ens interessa ,podem repetir una idea, una paraula o la nostra opinió un cop i un altre:

      • Si, ho entenc, però no m’interessa ...
        o no vull...
      • L’he entès , però no li compraré ...
        o no ho necessito...
    • Banc de boira (Sí, però...)

Encara que reconeixem que en el que ens diuen hi ha part de veritat , que no neguem les crítiques , nosaltres li fem saber que no volem ..., que no li donem tota la raó ... Compte: la gràcia està en no contraatacar amb una altra crítica:

      • No dic que no...
      • Podria ser...
      • Potser si, però encara no m’he decidit
      • Possiblement serè un egoista , però no...
      • Tens raó , però ho faré en un altre moment..
        o quan jo vulgui...
      • És cert que ... , però no ...
    • Informació mútua o lliure informació

Parem atenció al que ens diuen, practiquen l’escolta activa, mirem als ulls, li enviem senyals corporals d’estar acceptant allò que ens diu.. i quan ha acabat, afegim una informació :

      • Està bé, però aquest llibre no es tan complert
        com el de...
      • Està bé, però no inclou ...
      • Està bé però ja estic servida... ja en tinc un...
        etc.
    • Autorevelació

Es tracta de donar informació sobre nosaltres , sense que se’ns demani , informar a l’altre del que pensem d’allò que s’està parlant. Facilita les relacions i demostra que el nostre interès no és únicament curiositat o “xafarderia”. És complementari a la lliure informació

      • Si , t’entenc, ja també vaig...
      • Quan jo feia..
    • L’asserció negativa

És una manera de reaccionar quant ens critiquen( i tenen raó ) sense donar massa excuses o justificar-nos , evitant actituds defensives i angoixants o falses davant les crítiques . Sol combinar-se amb el banc de boira.

      • Et diuen : Has fet els deures massa tard...
      • Contestes: La veritat és que sí , ho podia haver
        fet més ràpid , és cert, ho sento...
    • Interrogació negativa

Ens ajuda a conèixer els sentiments dels altres , facilitant la comunicació ,quan ens critiquen .Demanem i “provoquem” crítiques sobre la nostra conducta , per aconseguir de l’altre més informació . Cal evitar actituds sarcàstiques o agressives i criticar a l’altre.

      • Què té de dolen que faci...? o que vagi...?
      • Quin defecte trobes a la meva manera de vestir ?
      • Què és el que et molesta de la meva forma de...?
      • Si et diuen : “ Tot ho fas sempre malament”
        ( crítica destructiva i manipuladora) cal respondre:
      • Em podries concretar quines coses i quan ho faig
        malament ?
    • Repetir el que sent l’altre

Però mostrant-te en desacord amb el que diu:

      • Ja sé que per tu és molt important que et
        deixi aquest llibre. (aquests diners ,etc.)
        però..
    • Parafrasejar

En lloc de sentir-nos malament pel que ens diu, ho prenem com si fos normal:

      • Et diuen : Es que portes els cabell de punta
        per semblar més alta ?
      • Contestes :T’agradaria que et digues que si ?
        o , Et sentiries millor si et digues que si ?


ACTIVITATS QUE PROPOSA LA WEB:

- En sóc d'assertiu?

Descarregueu-vos el PP, és molt interessant, per poder comprovar si la teva actitud sol ser passiva - assertiva - agressiva!

- Test de nivell d'assertivitat?

Respon si o no a les situacions que et plantegen, i coneix el teu nivell d'assertivitat!

- Test d'avaluació de l'assertivitat?

Tracta de relacionar el grau de malestar que et pot produir una situació en concret, en relació amb la resposta que penses que donaries al respecte.

- Veig la diferència? És assertiu, passiu o agressiu?

Analitza les diferents situacions que et plantegen i prova d'encertar!

- Què faries si...?

Tira entre les opcions quina seria la teva actuació davant de la situació que et plantegen i observa a quin model t'apropes més!


ELS DRETS ASSERTIUS

A classe també vam parlar dels drets assertius, us deixo un enllaç en què es comenten juntament amb un exemple al respecte!


ASSERTIVITAT I RELACIONS AMB ALUMNES

Perquè he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per el professorat i formadors. Aquest llibre conté un apartat, anomenat l'assertivitat en relacions amb l'alumnat que pot ser interessant. El googlellibres no ens permet visualitzar-lo! A la biblioteca de la UdG si que s'hi pot trobar, us deixo l'enllaç!


Realment és impressionant la informació que pots torbar-ne al respecte, fins i tot he trobat una guia d'orientació tutorial universitària en què es proposa un comportament assertiu per millorar en diferents sentits, respecte les relacions que s'estableixen en aquest període, ens situacions d'examen... presentant temes com l'autoestima d'una forma molt senzilla i entenedora, us l'adjunto doncs!


DOS AUTORES CATALANES PARLEN D'ASSERTIVITAT

Us animo a veure aquest clip de l'Anna Florés i l'Eva Bach les quals sitetitzen tot aquest contingut exposat de forma molt entenedora, amb un programa del canal tve2. Deu minutets molt interessants!

L'assertivitat: per la gent extraordinària


Finalment us adjunto una presentació que he trobat mentre em documentava sobre el tema tractat. Des del meu punt de vista és una bomba d'informació ja que tracta de molts temes que hem parlat a classe: emocions, educar per l'optimisme, disturcions, comportament passiu-assertius-agressius (estils de comunicació), autoestima, presa de decisions... MOLT INTERESSANT!

Imatge extreta del bloc: ambigüedad

dimarts, 7 de desembre del 2010

=) =D

Quan un somriure és sincer i quan un és fals... em va encuriosir saber quins criteris s'establien per determinar-ho, aquí us adjunto un enllaç que explica que hi ha 7 tipus de somriures i els defineixen. Prèviament aquest apartat però, si us va interessar la pràctica 7, aporta més informació sobre els estudis d'Ekam, ja que el treball en fa moltes referències.


Aquesta altra web també en fa una breu explicació dels estudis i teoria d'Ekam.


Us adjunto un vídeo de la sèrie de Fox "Lie To Me" basada en el Sistema de Codificació Facial de les Accions del Dr. Ekam.




Ara tots a observar bé el què ens diuen i com ens ho diuen... si en podem arribar a saber de coses?
Si més no com a mestres aprendre a detectar tals llenguatges ens podria ajudar a esbrinar i resoldre molts casos i conflictes que es donen.

Tot i així... em costa imaginar que sigui 100% fiable...
Hi aquestes persones que no són massa expressives... i si algú ja té automatizat algun moviment... potser perquè realment s'ha trobat amb moltes situacions que l'han dut a "reaccionar" de tal manera, però si tal moviment ha acabat sent automatitzat... ¿?¿?
Sí, són moviments involutaris els que acompanyen emocions... però...

divendres, 19 de novembre del 2010

PSICOLOGIA + !



L'últim dia que vaig assistir a classe, el 15 de novembre, es va mencionar la PISCOLOGIA POSITIVA.
Em va encuriosir i n'he estat buscant informació al respecte. Us deixaré una seguit de blocs i pàgines interessants, que he anat trobant durant la cerca. No obstant, per tenir-ne una idea entenedora us animo a fer un cop d'ull al vídeo que us adjunto, en el qual, el psicòleg Eladio Rosique, en fa una breu síntesi posant-ne alhora exemples.



La Psicología Positiva és la branca de la psicologia que es dedica a l'estudi del funcionament òptim de les persones. Pren com a objectiu descobrir i promoure els factors que permeten als individus i a les comunitats a viure plenament; gaudint.
Per tant, ve a ser una psicologia alternativa als corrents picològics anteriors, que deixa de buscar remeis-teràpies a les deficiències i patologies, a tot allò negatiu que pot envoltar la persona i no la deixa ser feliç, per centrant-se en investigar què és el que fa a la gent feliç, per poder guiar i donar eines que condueixin a l'individu cap al benestar personal i la felicitat.

La psicologia positiva, segons els autors de l'enllaç adjuntat anteriorment, es centre en l'estudi de temes com:

  • La Felicitat
  • Experiència "Òptima" o "Flow"
  • La Creativitat
  • Els Valors
  • Les Fortalezes Personals
  • Els Talents i el seu Desenvolupament
  • La "Resiliència" (capacitat de superar les adversitats)
  • La Qualitat de Vida
  • La Espiritualitat
  • La Satisfacció a la feina
  • Les Emocions Positives
  • El Benestar del Subjecte
  • Les Intel·ligències Múltiples
  • El Llenguatge i el Benestar
  • ...


La web enllaçada anteriorment destaca, com a investigadors més importants a...

(*) Clicant sobre el nom de l'autor podreu llegir quelcom sobre la seva biografia.

També esmenten àmbits en el qual es pot aplicar tal psicologia:

  • L'educació
  • La psicoteràpia
  • El coaching
  • La vida familiar
  • La vida laboral
  • Les organizacions

En resum, en el transcurs de la vida...

També us adjunto un bloc de piscologia positiva, de l'Antoni Adserà, en què hi ha entrades i enllaços molt interessants ! Una d'elles la que parla d'intel·ligència emocional!

dimecres, 3 de novembre del 2010

POSA'L EN FORMA !


[21'-22'] El que els manté actius i joves no és el coneixement acomulat, sinó el que produeixen dia a dia, l'anar sempre més enllà del que ja tenim, mantenint ment inquieta i no deixant d'aprendre coses noves.
I la millor manera d'aconseguir-lo és a través del canvi continuo. Les nostres neurones reben més oxigen i creen nous circuits quan ens enforntem a situacions noves. No existeix millor estimulant mental que un canvi de feina o unes vacances, l'aprenentatge d'un nou idioma o el tracte social amb persones diferents que ens aportin una visió de la realitat diferent a la nostra a cada moment.
El factor clau és la sorpresa, la confrontació amb lo desconegut. De la mateixa manera que unes escales ens poden produir agulletes, però li fan un favor al nostre cor. Els canvis siguin de l'índole que siguin beneficien el nostre cervell.
La millor recompensa sempre està en allò que més esforços ens costa.


Quan parlem de la nostra tasca com a psicopedagogs/gues destaquem que ha de ser totalment individualitzada, ja que cada persona és diferent.
Aquest fet em fa pensar que la nostra tasca ens implicara exercitar la ment constantment per ajudar i guiar a cada persona. No podrem actuar per causa-efecte, per automatismes. Haurem de tractar cada cas com un cas aïllat de la resta, encara que puguin tenir certa semblança.
Així doncs, el factor clau de sorpresa i confrontació amb lo desconegut intervindrà dia a dia, beneficiant en aquest procés d'investigació-acció el nostre cervell.
Des del meu punt de vista els estimulants mentals hi seran al dia a dia!

Com a presents o futurs educadors també animaria a seguir una tendència educativa que s'esmenta durant l'entrevista. Aquesta consisteix en donar eines a l'alumnat que els/les permeti gestionar el coneixement, guardar-lo eficaçment i recuperar-lo amb rapidesa i eficàcia! No només centrar-se en emplenar caps, sinó donar-los eines perquè els puguin emplenar de manera significativa, establint connexions entre els nous coneixements i els coneixements previs; obrint i consolidant nous camins!



INVERTIU-HI !
per una eterna joventut mental ;)

dimarts, 2 de novembre del 2010

PEDAGOGIA SISTÈMICA, SI-TÈ-MI QUÈ?



A classe es va exposar que les persones es relacionen amb l'entorn de diferents maneres. Per tant, com a futurs picopedagogs o psicopedagogues, en les nostres pràctiques hem de tenir en compte aquest fet. Es va fer una breu menció a la pedagogia sistèmica definint-la com aquella que té en compte la persona i la xarxa de relacions que estableix.


Mercè Traveset i Vilaginés, mestra, psicològa, terapeuta formada en varies disciplines: humanista, psicoanalítica, en constel.lacions familiars i en pedagogia sistèmica. Psicopedagoga en un IES de secundària i formadora del ICE de la UAB. Coordina la formació en Pedagogia Sistèmica que impartiex l'Institut Gestalt de Barcelona en col.laboració amb el Cudec de Méxic.
Autora del llibre “Pedagogía Sistémica, fundamentos y práctica” Ed. Grao,2007"La finalitat essencial es trobar l'ordre natural, identificar els desordres i ocupar el lloc que ens correspon, sigui com a pares, mares, com a professors o com alumnes i això vol dir assentir als nostres límits, i no fer-nos càrrec d'allò que no ens pertoca."

Defineix la PEDAGOGIA SISTÈMICA com un nou paradigma educatiu.
Si cliqueu l'enllaç trobareu la web de l'autora la qual fa una explicació molt senzilla i amena d'aquesta nova tendència pedagògica, posant exemples al respecte que encara la fan més entenedora.

Us deixo alguns dels fragments:

"La pedagogia sistèmica es mou en aquest nivell de contextualitzar a tots els elements del fet educatiu i percebre els ordres i desordres que es donen en un moment donat. L'enfocament sistèmic posa la mirada en la connectivitat relacional. L'epicentre del succés és l'acció recíproca tant sigui entre òrgans, components d'una família, d'una escola o de qualsevol grup humà, per tant és una educació centrada enla relació i els vincles. Suposa ampliar la mirada a totes aquelles dimensions que estan incidint en la nostra vida."
També us animo moltíssim, com a futurs PSICOPEDAGOGS I PISCOPEDAGOGUES a fer una llegida a l'apartat ACTIVITAT PROFESSIONAL de la web! Planteja quina és la tasca de la NOSTRA figura al centre educatiu.

El mateix nom de l'especialitat ja es confós, psico-pedagogia, si es psico vol dir una cosa i si és pedagog en vol di un altra. s'ha repetit moltes vegades, no ha de fer teràpia, no ha de fer classes, llavors què es el que ha de fer?


L'autora comenta...

La meva experiència de més de deu anys en aquesta especialitat, m'ha portat a anar definint el perfil de la meva tasca professional que descric a continuació:

l'especialitat de psicopedagogia es un pont entre el currículum acadèmic i el currículum transversal valors, afecte, relacions humanes, convivència etc.

Llavors la seva tasca hauria d'encaminar- se i concretar-se en:

  1. Assessorar a l'Equip Directiu i equips docents sobre aquestes temàtiques de com incloure els valors, resolució de conflictes i millora de les relacions humanes dins el centre.
  2. Participar i crear programes d'educació emocional, mediació etc.
  3. Vetllar i dotar de recursos a les tutories de grup.
  4. Formar part de la Comissió de la convivència, per poder- se col.laborar en la via reeducadora amb alumnes que han presentat algun tipus de conducta disruptiva.
  5. Atenció i tutorització individual d'aquells alumnes que la seva problemàtica depassi l'àmbit de l'aula i que el professorat no sap com enfrontar i intervenir directament amb les famílies per crear pautes conjuntes d'actuació.
  6. Assessorar i acompanyar al professorat en entrevistes amb famílies d'especial dificultat

Si tenim en compte totes aquestes funcions hauria d'estar prohibit que un psicopedagog fes classe ordinària. La diversitat ha d'estar repartida entre tots els departaments a nivell acadèmic. Els professors estan perfectament capacitats per fer les adaptacions que calguin si s´adequa la ratio i hi ha professorat suficient. l'administració educativa i els equips directius haurien de ser conscients que estan malbaratant un recurs si fan fer classes als psicopedagogs.



dilluns, 18 d’octubre del 2010

REALITAT? - Quin mapa conceptual tenim de la realitat? Quin podríem tenir? (Realitat de segon ordre)

Us adjunto un vídeo que parla sobre la consciència de la realitat on vivim, o la cosicència que podríem tenir d'aquesta realitat que ens envolta... és extret del programa "What the Bleep Do We Know!?". Hi ha temes molt interessants! Si en voleu fer un cop d'ull, al youtube, seguint aquest enllaç, n'hi ha molts i subtitulats en castellà!





Fent un cop d'ull dels comentaris al respecte, m'ha agradat la manera d'expressar el significat del vídeo d'aquesta persona:
"En efcto, la "realidad" es une espejismo donde simulamos la existencia ... el pensamiento no es mas que un protocolo creado y dado por un pensamiento creador superior a este u otro plano. Somos sueños que pueden soñar."

Els missatges de l'aigua - Masaru Emoto


Masaru Emoto és un japonès especialitzat en medicina alternativa.
Va fer un estudi, del qual mostra els seus resultats al llibre "Mensajes del agua. La belleza oculta del agua", en el qual, per mitjà de la cristal·lització de l'aigua, demostra com influeixen els efectes externs en aquesta.


El canal televisiu Cuatro, n'exposa un breu reportatge: El mensaje del agua - Masaru Emoto.




Tenint en compte que el nostre cos està format aproximadament per un 90% d'aigua...
què en penseu?
El nostre estat emocional, la nostra conducta, la nostra autoestima, el nostre autoconcepte, pot estar influït pels efectes externs que rebem?
I aquests efectes externs com els percebem? Per mitjà d'unes vibracions potser, que ens aporten les coses positivies-negatives, agradables-desagradables, etc. que ens envolten?
I amb quin sentit? Fent referència al bloc de l'Albert Isach, a l'entrada sobre la percepció extrasensoria... hi pot tenir alguna cosa a veure?

Són tantes les coses que ens poden arribar a condicionar, que... algun dia ens arribarem a conèixer a nosaltres? i als altres?