PSICOLOGIA + !

L'últim dia que vaig assistir a classe, el 15 de novembre, es va mencionar la PISCOLOGIA POSITIVA.

Em va encuriosir i n'he estat buscant informació al respecte. Us deixaré una seguit de blocs i pàgines interessants, que he anat trobant durant la cerca. No obstant, per tenir-ne una idea entenedora us animo a fer un cop d'ull al vídeo que us adjunto, en el qual, el psicòleg Eladio Rosique, en fa una breu síntesi posant-ne alhora exemples.

La Psicología Positiva és la branca de la psicologia que es dedica a l'estudi del funcionament òptim de les persones. Pren com a objectiu descobrir i promoure els factors que permeten als individus i a les comunitats a viure plenament; gaudint.

Per tant, ve a ser una psicologia alternativa als corrents picològics anteriors, que deixa de buscar remeis-teràpies a les deficiències i patologies, a tot allò negatiu que pot envoltar la persona i no la deixa ser feliç, per centrant-se en investigar què és el que fa a la gent feliç, per poder guiar i donar eines que condueixin a l'individu cap al benestar personal i la felicitat.

La psicologia positiva, segons els autors de l'enllaç adjuntat anteriorment, es centre en l'estudi de temes com:

• La Felicitat
  
• Experiència "Òptima" o "Flow"
  
• La Creativitat
  
• Els Valors
  
• Les Fortalezes Personals
  
• Els Talents i el seu Desenvolupament
  
• La "Resiliència" (capacitat de superar les adversitats)
  
• La Qualitat de Vida
  
• La Espiritualitat
  
• La Satisfacció a la feina
  
• Les Emocions Positives
  
• El Benestar del Subjecte
  
• Les Intel·ligències Múltiples
  
• El Llenguatge i el Benestar
  
• ...

La web enllaçada anteriorment destaca, com a investigadors més importants a...

• Mihaly Csikszentmihalyi
  
• Martin Seligman
  
• George Vaillant
  
• Eduard Diener
  
• Christopher Peterson
  
• Barbara Fredrickson
  
• Shane Lopez
  
• Sonja Lyubomirsky
  
• Howard Gardner
  
• James Pennebaker
  
• James Pawelski
  
• Jon Haidt
  

(*) Clicant sobre el nom de l'autor podreu llegir quelcom sobre la seva biografia.

També esmenten àmbits en el qual es pot aplicar tal psicologia:

• L'educació
  
• La psicoteràpia
  
• El coaching
  
• La vida familiar
  
• La vida laboral
  
• Les organizacions

En resum, en el transcurs de la vida...

També us adjunto un bloc de piscologia positiva, de l'Antoni Adserà, en què hi ha entrades i enllaços molt interessants ! Una d'elles la que parla d'intel·ligència emocional!

POSA'L EN FORMA !

[21'-22'] El que els manté actius i joves no és el coneixement acomulat, sinó el que produeixen dia a dia, l'anar sempre més enllà del que ja tenim, mantenint ment inquieta i no deixant d'aprendre coses noves.

I la millor manera d'aconseguir-lo és a través del canvi continuo. Les nostres neurones reben més oxigen i creen nous circuits quan ens enforntem a situacions noves. No existeix millor estimulant mental que un canvi de feina o unes vacances, l'aprenentatge d'un nou idioma o el tracte social amb persones diferents que ens aportin una visió de la realitat diferent a la nostra a cada moment.

El factor clau és la sorpresa, la confrontació amb lo desconegut. De la mateixa manera que unes escales ens poden produir agulletes, però li fan un favor al nostre cor. Els canvis siguin de l'índole que siguin beneficien el nostre cervell.

La millor recompensa sempre està en allò que més esforços ens costa.

Quan parlem de la nostra tasca com a psicopedagogs/gues destaquem que ha de ser totalment individualitzada, ja que cada persona és diferent.

Aquest fet em fa pensar que la nostra tasca ens implicara exercitar la ment constantment per ajudar i guiar a cada persona. No podrem actuar per causa-efecte, per automatismes. Haurem de tractar cada cas com un cas aïllat de la resta, encara que puguin tenir certa semblança.

Així doncs, el factor clau de sorpresa i confrontació amb lo desconegut intervindrà dia a dia, beneficiant en aquest procés d'investigació-acció el nostre cervell.

Des del meu punt de vista els estimulants mentals hi seran al dia a dia!

Com a presents o futurs educadors també animaria a seguir una tendència educativa que s'esmenta durant l'entrevista. Aquesta consisteix en donar eines a l'alumnat que els/les permeti gestionar el coneixement, guardar-lo eficaçment i recuperar-lo amb rapidesa i eficàcia! No només centrar-se en emplenar caps, sinó donar-los eines perquè els puguin emplenar de manera significativa, establint connexions entre els nous coneixements i els coneixements previs; obrint i consolidant nous camins!

Redes (24/10/10): Pon en forma tu cerebro

INVERTIU-HI !

per una eterna joventut mental ;)

PEDAGOGIA SISTÈMICA, SI-TÈ-MI QUÈ?

A classe es va exposar que les persones es relacionen amb l'entorn de diferents maneres. Per tant, com a futurs picopedagogs o psicopedagogues, en les nostres pràctiques hem de tenir en compte aquest fet. Es va fer una breu menció a la pedagogia sistèmica definint-la com aquella que té en compte la persona i la xarxa de relacions que estableix.

Mercè Traveset i Vilaginés, mestra, psicològa, terapeuta formada en varies disciplines: humanista, psicoanalítica, en constel.lacions familiars i en pedagogia sistèmica. Psicopedagoga en un IES de secundària i formadora del ICE de la UAB. Coordina la formació en Pedagogia Sistèmica que impartiex l'Institut Gestalt de Barcelona en col.laboració amb el Cudec de Méxic.

Autora del llibre “Pedagogía Sistémica, fundamentos y práctica” Ed. Grao,2007"La finalitat essencial es trobar l'ordre natural, identificar els desordres i ocupar el lloc que ens correspon, sigui com a pares, mares, com a professors o com alumnes i això vol dir assentir als nostres límits, i no fer-nos càrrec d'allò que no ens pertoca."

Defineix la PEDAGOGIA SISTÈMICA com un nou paradigma educatiu.

Si cliqueu l'enllaç trobareu la web de l'autora la qual fa una explicació molt senzilla i amena d'aquesta nova tendència pedagògica, posant exemples al respecte que encara la fan més entenedora.

Us deixo alguns dels fragments:

"La pedagogia sistèmica es mou en aquest nivell de contextualitzar a tots els elements del fet educatiu i percebre els ordres i desordres que es donen en un moment donat. L'enfocament sistèmic posa la mirada en la connectivitat relacional. L'epicentre del succés és l'acció recíproca tant sigui entre òrgans, components d'una família, d'una escola o de qualsevol grup humà, per tant és una educació centrada enla relació i els vincles. Suposa ampliar la mirada a totes aquelles dimensions que estan incidint en la nostra vida."

També us animo moltíssim, com a futurs PSICOPEDAGOGS I PISCOPEDAGOGUES a fer una llegida a l'apartat ACTIVITAT PROFESSIONAL de la web! Planteja quina és la tasca de la NOSTRA figura al centre educatiu.

El mateix nom de l'especialitat ja es confós, psico-pedagogia, si es psico vol dir una cosa i si és pedagog en vol di un altra. s'ha repetit moltes vegades, no ha de fer teràpia, no ha de fer classes, llavors què es el que ha de fer?

L'autora comenta...

La meva experiència de més de deu anys en aquesta especialitat, m'ha portat a anar definint el perfil de la meva tasca professional que descric a continuació:

l'especialitat de psicopedagogia es un pont entre el currículum acadèmic i el currículum transversal valors, afecte, relacions humanes, convivència etc.

Llavors la seva tasca hauria d'encaminar- se i concretar-se en:

1. Assessorar a l'Equip Directiu i equips docents sobre aquestes temàtiques de com incloure els valors, resolució de conflictes i millora de les relacions humanes dins el centre.
2. Participar i crear programes d'educació emocional, mediació etc.
3. Vetllar i dotar de recursos a les tutories de grup.
4. Formar part de la Comissió de la convivència, per poder- se col.laborar en la via reeducadora amb alumnes que han presentat algun tipus de conducta disruptiva.
5. Atenció i tutorització individual d'aquells alumnes que la seva problemàtica depassi l'àmbit de l'aula i que el professorat no sap com enfrontar i intervenir directament amb les famílies per crear pautes conjuntes d'actuació.
6. Assessorar i acompanyar al professorat en entrevistes amb famílies d'especial dificultat

Si tenim en compte totes aquestes funcions hauria d'estar prohibit que un psicopedagog fes classe ordinària. La diversitat ha d'estar repartida entre tots els departaments a nivell acadèmic. Els professors estan perfectament capacitats per fer les adaptacions que calguin si s´adequa la ratio i hi ha professorat suficient. l'administració educativa i els equips directius haurien de ser conscients que estan malbaratant un recurs si fan fer classes als psicopedagogs.